“Damià Huguet (Campos 1946-1906) és una figura essencial per comprendre el dur i miraculós redreçament de la cultura catalana a la postguerra. Home de poble, lligat a la terra i a la seva fàbrica de materials de construcció, va veure en la cultura, en totes les seves facetes i vessants, la possibilitat de dignificar l’existència a través del coneixement i l’acció. La pintura, la fotografia, la poesia, el cinema, la crítica... li obrien unes perspectives de realització que, altrament, la postguerra li hauria negat. I, a més, en el camp literari, aquestes perspectives passaven, amb tota naturalitat, per l’assumpció de la llengua pròpia. […] Huguet destaca per dues qualitats personals: pels seus interessos polièdrics i per la força sorprenent del seu arrelament a la terra. Sovint dóna la sensació que, com en una mena de drama grec, Campos és, per a Huguet, el con d’un volcà per on flueix el magma impetuós o bellament plàcid de l’existència.

La seva foto amb boina i un caliquenyo als llavis té una mena de seguretat i desafiament, una punta de llambreig passolinià, que no tenen les fotos semblants de Pla o de Cela. L’àlbum que ara publica l’Institut d’Estudis Baleàrics fa honor al poeta amb articles i evocacions de la seva persona, la seva poesia, la seva activitat editorial, la prosa, la fotografia, la pintura, el cinema, el periodisme i algunes altres activitats. S’acompanya amb un gran nombre d’il•lustracions i amb el DVD de l’espectacle Esquena de ganivet, que li va dedicar Pep Tossar. Encara caldrà tenir algun dia una bibliografia exhaustiva de tots els articles i publicacions en què Huguet va col·laborar per completar la de les entrevistes i poemes esparsos que dóna en apèndix el volum.

En qualsevol cas, els lectors d’Huguet tenen ara l’oportunitat de repassar la seva obra i d’aprofundir en algunes de les seves activitats menys conegudes. La seva faceta editora, per exemple, a través de la col·lecció “Guaret” (14 títols entre 1976 i 1984) i després els “Quaderns Campaners” (9 títols entre 1978 i 1982) serveix per donar sortida a noms com Blai Bonet, Jaume Sastre, Ponç Pons, Damià Pons, Bartomeu Fiol, Josep Albertí, Patrick Gifreu..., tot plegat com una iniciativa personal de difusió de la poesia que l’interessa i que ell pagava de la seva butxaca. Poden fer-se una idea, també, de la facilitat amb què Huguet absorbia i assimilava allò que veia en els seus viatges o en les seves anades als festivals de cinema: una esponja d’avidesa pels nous horitzons de l’art modern. I això combinat constantment amb aquella força a què he al•ludit, que sembla sortida de la terra i que fa que “porucs i innocents ens apuntam a la llista dels obrers de la paraula”. Innocència, desmesura, rebel•lia.... em semblen que són característiques que defineixen molt bé l’obra d’Huguet, i aquest àlbum dedicat a ell ens ajuda a fer-les presents, un cop més, en l’obra fulgurant que el poeta de Campos ens deixà”. (Francesc Parcerisas, “L’àlbum del poeta”, El País, 25 d’octubre de 2007)

Su foto con boina y un caliqueño en los labios tiene una especie de seguridad y desafío, una punta de destello pasoliniano, que no tienen las fotos semejantes de Pla o de Cela. El álbum que ahora publica el Instituto de Estudios Baleáricos hace honor al poeta con artículos y evocaciones de su persona, su poesía, su actividad editorial, la prosa, la fotografía, la pintura, el cine, el periodismo y algunas otras actividades. Se acompaña con un gran número de ilustraciones y con el DVD del espectáculo Esquena de Ganivet, que le dedicó Pep Tossar. Aún será necesario tener algún día una bibliografía exhaustiva de todos los artículos y publicaciones en los que Huguet colaboró para completar la de las entrevistas y poemas sueltos que presenta en apéndice el volumen. 

En cualquier caso, los lectores de Huguet tienen ahora la oportunidad de repasar su obra y de profundizar en algunas de sus actividades menos conocidas. Su faceta editora, por ejemplo, a través de la colección “Guaret” (14 títulos entre 1976 y 1984) y después los “Quaderns Campaners” (9 títulos entre 1978 y 1982) sirve para dar salida a nombres como Blai Bonet, Jaume Sastre, Ponç Pons, Damià Pons, Bartomeu Fiol, Josep Albertí, Patrick Gifreu..., todo como una iniciativa personal de difusión de la poesía que le interesa y que él pagaba de su bolsillo. Pueden hacerse una idea, también, de la facilidad con la que Huguet absorbía y asimilaba lo que veía en sus viajes o en sus idas a los festivales de cine: una esponja de avidez para los nuevos horizontes del arte moderno. Y eso combinado constantemente con aquella fuerza a la que he aludido, que parece salida de la tierra y que hace que “miedosos e inocentes nos apuntemos a la lista de los obreros de la palabra”. Inocencia, desmesura, rebeldía... me parecen que son características que definen muy bien la obra de Huguet, y este álbum dedicado a él nos ayuda a hacerlas presentes, una vez más, en la fulgurante obra que el poeta de Campos nos dejó” (Francesc Parcerisas, “L’àlbum del poeta”, El País, 25 de octubre de 2007).