El llibre del gentil e dels savis, escrit a Mallorca (o a Montpeller) entre 1274 i 1276, possiblement com a text de base per a l'escola missionera de Miramar, és una de les primeres obres de Ramon Llull a mig camí entre la novel·la moral, amb una mínima trama de ficció, i la disputa teològica dialogada. Presenta tres savis —un jueu, un cristià i un musulmà— que intenten persuadir un gentil de la veritat de les seves fes respectives. Els arguments, basats en combinacions binàries d'atributs divins, de virtuts i de vicis, són presentats amb una cortesia exquisida. Precisament aquest aspecte, tan remarcable tant en les discussions interreligioses al segle XII com al XXI, arriba al punt que els savis, al final del llibre, demanen al gentil que no els declari quina ha estat la religió triada per ell, a fi de poder aprofundir en les seves discussions tan interessants i instructives.