Les Fures és una novel·la escrita el 1965, quan Llorenç Villalonga ja s'acostava als setanta anys. És una obra de maduresa i reflexió sobre un temps passat, una mirada idealitzada, però no per això exempta d'ironia, cap a la infantesa viscuda en un entorn desaparegut. A
Les Fures hi trobam refosos els temes essencials que conformen, de manera gairebé obsessiva, els seus principals referents literaris, sobre els quals gira de forma concèntrica la seva producció. També hi retrobam l'estil personal de l'autor: la claredat expositiva, la tendència a l'esquematisme, la valoració de la idea per sobre de l'acció, les frases definitives i definidores, el narrador-protagonista, les cites i al·lusions a la cultura francesa i, més esporàdicament, a la tradició clàssica, l'àmplia galeria de personatges secundaris, vistosos o anecdòtics, etc.
El títol, a primer coll d'ull senzill i expressiu, és el malnom de dues dones, germanes, que viuen a Bearn —Bunyola?— i són tengudes per bruixes. En sentit figurat, una fura és una persona inquieta, especialment una dona, que tot ho observa i tot ho vol saber, que es fica en els assumptes dels altres.