Amb Carasses (1997), un aplec de poemes guardonat amb el premi Bernat Vidal i Tomàs, de Santanyí, Joan Perelló trenca un silenci de dues dècades i torna a publicar amb regularitat. Apareixen els reculls La set del viatger (2001), Sal de Migjorn (2002) i Manual d'ànsia (2005), aquests darrers amb il·lustracions d'Antoni Mas. Quadern de manobre (2007), publicat a la col·lecció "Els llibres de l'Óssa Menor", i que rep un ampli ressò entre la crítica literària, és guardonat amb el premi Josep M. López-Picó, Vila de Vallirana de poesia del 2006. Tres anys més tard publica, a la col·lecció "La rosa encofrada", el poemari A recer (2009), que situa Joan Perelló com un dels autors més interessants del panorama mallorquí. La seva trajectòria mostra una veu consolidada i coherent, que madura en cada nou recull, i que s'interessa per la identitat del poeta i la realitat que ens envolta, uns temes indestriables, en la seva poesia, de la reflexió sobre el procés d'escriptura i la poesia mateixa. Inventari d'omissions (2011) és el seu darrer recull.