Aquest llibre, expressament escrit ja fa temps per a una millor comprensió de l'obra o del tarannà de n'Albert V. Thelen, tracta de la seva obra
L'illa de la segona cara, anomenada per ells mateix "records aplicats". Però també cal entendre el llibre de l'illa com un "document contemporani", perquè s'enceta amb la seva arribada a Mallorca i acaba, cinc anys després, amb la fugida, l'any 1936, en produir-se l'alçament de Franco.
A.V. Thelen, un home inquiet, amb un gran sentit de l'humor i exemple de bonhomia, que visqué gairebé tres quartes part de la seva vida a l'exili, arriba a l'illa de Mallorca com una mena "d'emigrant pioner" que ha deixat la seva pàtria en veure els agitats moments polítics que allí es viuen amb l'ascens dels nacionalsocialisme.
Condicionat per la seva magra situació financera i el seu absolut desconeixement de terra i gent, ha de convertir, a la força, una pretesa estada de minses setmanes en una situació d'emigrat i aïllat, i esdevé, amb la personalitat del seu sòsia "Vigoleis", l'heroi d'una aventura, que ell anomena "el meu memorial ibèric", plena d'accions i contradiccions, tota mena de successos i personatges tant paròdics com històrics i reals. En els seus "records" ens ofereix un quadre contemporani i polític d'una Mallorca que era llavors, any 1931, encara un autèntic raconet del paradís, amb aquella llegenda del mateix Foment del Turisme, que pregonava als cartells turístics "Mallorca, clima ideal".
Tant de bo si aquest llibre aconsegueix per a Thelen aquell lloc que, en justícia, li correspon dins la història de la nostra illa, encara que només sigui com a cordial reconeixement pels seus "records mallorquins".