MAGNETÒFON “GELOSO”
|
Geloso va ser una companyia productora de ràdios, televisors, amplificadors, gravadors i components electrònics fundada el 1931 per John Geloso a Milà. L’any 1931 va començar la producció de receptors de ràdio, incloent tots els components que el constituïen.
Després de la Segona Guerra Mundial es va expandir i va ampliar la seva producció de manera que a partir de 1950 va passar a ser un punt de referència de la indústria nacional d'Itàlia i dels aficionats a l'electrònica. Els productes de la marca es van fer coneguts a tot Itàlia i al món sencer. La producció es va ampliar per incloure instrumental de laboratori d'àudio, components de muntatge, condensadors, potenciòmetres, resistències, transformadors, micròfons, i magnetòfons de fil ferro.
El magnetòfon de bobina oberta o simplement magnetòfon és un aparell que permet enregistrar en un suport magnètic adherit a una cinta plàstica sons mitjançant el processament de senyals elèctrics provinents de micròfons com la veu humana, instruments acústics o elèctrics. Va ser una màquina indispensable durant dècades, des dels primitius i rudimentaris models dels anys 30 fins els més moderns. Els registres d'aquesta època, encara avui dia, conserven gran nitidesa i fidelitat. Fins a l'arribada dels ordinadors o computadors en la dècada de 1990, els magnetòfons de cinta van ser el mitjà indispensable per a guardar dades, registrar música, discursos, informació com programes de ràdio, entre altres aplicacions. Si bé avui dia es considera una tecnologia obsoleta davant els moderns gravadors digitals, alguns músics i en particular “audiòfils” segueixen gravant amb magnetòfons per la seva alta fidelitat de so.
L'enregistrament consisteix en l'aplicació d'un senyal d'àudio barrejat amb una ona sinusoïdal d'alta freqüència (anomenada ona de polarització o ona portadora), això es fa per evitar la distorsió que té per defecte una cinta verge.
El magnetòfon fou utilitzat durant els anys 60 i 70 dins el món educatiu com a recurs de suport d’algunes assignatures com a llengua estrangera, història, música i, en definitiva, en aquelles activitats relacionades amb l’audició i el llenguatge.