QUADRE D’ANATOMIA DEL LLANGARDAIX       (LACERTA AGILIS)  DATACIÓ: ANYS 60 PROCEDÈNCIA: CEIP SANTA ISABEL (PALMA) NIG: PENDENT TRACTAMENT: SENSE TRACTAMENT

En els anys 60 del passat segle XX, la situació socioeconòmica i els canvis produïts en la realitat espanyola, propiciaven la possibilitat d’introduir canvis també dins l’àmbit escolar que servissin per millorar els criteris de rendiment i eficàcia pedagògica. Durant aquesta dècada, sorgiren innovacions curriculars destinades a millorar de forma qualitativa els processos d’ensenyament i introduir activitats pràctiques relacionades amb aquests processos. Es venia dels anys cinquanta, en que molts de centres escolars havien estat  dotats amb maquetes del cos humà, animals, col·leccions de roques i minerals, materials de laboratori...  i en la que els alumnes fabricaven les seves pròpies maquetes i realitzaven projectes de ciències experimentals. Però als anys 60, es va produir la incorporació de tota una gama de recursos didàctics, tant de mobiliari com d’objectes, que propiciaven un us més intuïtiu i actiu del material escolar, dirigits a facilitar l’eficàcia en l’ensenyament i un desenvolupament més racional de les noves unitats didàctiques.

L’any 1966 es va emetre una ordre que va reorganitzar la “Comisión Asesora del Mobiliario y Material Escolar”, la qual no funcionava des de l’any 1939. S’havia creat per vigilar la correcta adquisició i distribució del mobiliari i material didàctic als centres educatius i es va encarregar de que la tècnica i la modernitat audiovisual iniciessin la seva aparició a les aules. Un altre factor important va ser l’exigència de dur a terme activitats de grup conforme a les innovacions didàctiques que es propiciaven des de les administracions educatives. D’aquesta forma arribaren als centres: laboratoris, biblioteques, magnetòfons, projectors sonors, filmines, diapositives i maquetes d’animals com la que ara presentam.

Molts d’aquets materials varen ser fabricats per l’empresa nacional d’òptica, ENOSA, creada per José María Otero Navascués i que era una filial de l’empresa alemanya ZEISS.  Otero va ser un dels més il·lustres i distingits científics espanyols del segle XX, especialista en el camp de l’òptica i membre de l’Armada, del CSIC i d’altres institucions nacional i internacionals.

Durant la seva etapa com a director de ENOSA es van distribuir materials a les escoles com la present maqueta de la anatomia d’un rèptil cedida a l’AMEIB pel col·legi Santa Isabel de Palma.