MÀQUINA D’ESCRIURE
|
|
Aquest aparell era de reduïdes dimensions, 0’11x0’34x’040, d’acord amb la finalitat per a la qual era emprada. Els membres de la inspecció educativa l’utilitzaven en les seves visites a les escoles i als instituts per poder elaborar documents, com determinats informes o obertura d’expedients al professorat.
Ens referim a l’època dels seixanta-setanta, inclús abans. El paper de la inspecció no era exactament el mateix que ara. En moltes ocasions tenia un paper sancionador. Mestres ja jubilats han indicat que l’arribada de l’inspector amb la màquina d’escriure podia ser presagi de no molt bones noves.
La peça que presentam fou cedida a l’AMEIB per part del Servei d’Inspecció Educativa a finals de 2001.
Breu història de la fabricació de màquines d’escriure a Espanya
Durant el segle XX Espanya va participar al sector industrial de màquines d’escriure. La denominada Victoria, de 1913, fou una màquina d’escriure d’impressió frontal, fabricada a València com altres models de la casa. L’any 1929, la companyia italiana Olivetti fundà la seva primera planta estrangera a Barcelona. Hispano-Olivetti arribaria a transformar-se en la fàbrica més productiva del món del seu segment, ja que va arribar a produir un milió de màquines per any durant la dècada dels 70. Per altra banda, ‘Talleres Alonso’ posà al mercat una ‘màquina portàtil’ als voltants de 1945: la anomenada Regia. Aquesta mateixa companyia produí amb posterioritat les "màquines portàtils" Talbos i Andina, com també la Junior, una seductora màquina de molt escàs tamany, que també era coneguda amb el nom de Windsor. Entre altres noms de cèlebres màquines d’escriure espanyoles hem de citar també la Iberia: una màquina d’oficina produïda a Barcelona sobre els anys 30. També a Barcelona sobre l’any 1945 es fabricà la Remer; i La Patria, una "portàtil" manufacturada a la població de Eibar, província de Guipúscoa. Presentada sobre l’any 1947, estava basada en una altra suïssa amb idèntic logotip i que, més tard, es denominaria Amaya.