PROJECTOR DE DIAPOSITIVES
DATACIÓ: ANYS 1920 PROCEDÈNCIA: CP. JOAN VENY I CLAR NIG: A 271 TRACTAMENT: NETEJA I TRACTAMENT PREVENTIU |
Aquest medi didàctic s’utilitza per a projectar en una pantalla aquelles imatges fotogràfiques que serveixen de suport a l’explicació oral dels continguts teòrics que s’imparteixen en una exposició. Presenta la necessitat d’unes condicions adequades de lluminositat a la sala i uns requeriments tècnics per a l’elaboració i projecció de les diapositives. Les diapositives són pel·lícules de “filme” disposades dins d’un marc. Aquests marcs es disposen dins carcasses sostenibles que poden ser rectes o rodones depenent del tipus de projector.
Els projectors s’usen des del 1600. Els registres històrics no són clars en quant a qui pot haver estat el vertader inventor del projector. Un jesuïta erudit, Athansius Kircher, al 1646, descriu i il·lustra un dispositiu per reflectir la llum del sol en un mirall a través d’una lent i en una pantalla que va anomenar “llanterna màgica”. Nicolás Powers va introduir el primer projector construït totalment en metall l’any 1905. Quasi immediatament es va fer molt popular i se’n varen vendre a mils durant els següents 5 anys. Als anys 20 les diapositives solien esser de vidre i venien acompanyades d’un fullet que aportava els comentaris que haurien d’acompanyar la seva projecció. Les imatges havien de ser suficientment eloqüents per a que amb elles es pogués captar l’atenció del públic amb la combinació d’imatge i paraula, cosa absolutament novadora per a l’època.
Els projectors més antics utilitzaven un mecanisme de desplaçament que manualment treia la transparència d’un costat de la màquina on podia ser reemplaçada per la següent.
El projector consta de 4 elements principals:
- Un bulb de llum o font de llum intensa
- Lents condensadores que dirigeixen la llum i la fan convergir cap a la diapositiva
- Lents d’enfocament que permeten millorar la imatge
- Un reflector.
La llum passa a través de la diapositiva i les lents transparents de forma que la imatge resultant és engrandida i projectada cap a una pantalla perpendicular plana per a que els espectadors puguin veure el seu reflex.