Missatges

1. Un equip liderat pel SOCIB, juntament amb investigadors de la UIB i de l’IMEDEA (CSIC-UIB),  ha realitzat una anàlisi de l’exposició, vulnerabilitat i risc d’inundació del litoral associat a les platges arenoses de les Illes Balears.

 El Sistema d'Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB) - www.socib.es- és l’única Infraestructura Científica i Tècnica Singular (ICTS) de les Illes Balears i està impulsada pel Govern dels Illes Balears i el Ministeri de Ciència i Innovació. El seu principal objectiu és desenvolupar coneixement científic i tècnic, productes i serveis per aconseguir que els recursos marins i costaners del Mediterrani siguin més sostenibles i saludables, responent així, a les necessitats ambientals, econòmiques i socials de les Illes Balears.

 Entre els productes del projecte hi ha cartografia temàtica que inclou una aproximació a l’efecte sobre la costa de l’ascens del nivell marí i el clima marítim associats a les projeccions i escenaris de l’IPCC. En els mapes es representen:

 Les zones d’inundació permanent i les que presentaran inundació al menys una vegada cada 50 i 100 anys. La pèrdua de platja seca.

 Dos escenaris de canvi climàtic: la trajectòria representativa de concentració RCP8.5 (escenari segons el qual les emissions de CO2 continuen augmentant durant tot el segle XXI) i la RCP4.5 (escenari segons el qual les emissions disminueixen de manera que la concentració del CO2a l’atmosfera no augmenta tant com en l’escenari anterior).

2. Els resultats obtinguts apunten efectes a mitjana i llarga escala temporal. Aquests impactes consisteixen en la pèrdua o reculada de les platges i l’exposició d’edificis i/o infraestructures.

3. Aquests resultats són una aproximació regional NOMÉS PER A PLATGES ARENOSES. Per al seu ús a escala local s’haurien de fer estudis específics.   

 Incorporen la incertesa dels models, mètode i projeccions, així com la simplificació de la resposta del perfil de platja.

 Són útils com a indicador, com a una eina de política sectorial, no a efectes de projecte d’obra pública.

4. El diagnòstic actual i l’informe de riscos pot ajudar a prioritzar actuacions i desenvolupar polítiques sectorials en relació amb l’adaptació al canvi climàtic de les zones costaneres.

5. Els efectes a mig i llarg termini que es preveuen s’han d’abordar, des del punt de vista de la planificació i la gestió de la costa, amb solucions a mig i llarg termini consensuades socialment. 

 A curt termini, els sectors socioeconòmics reclamen la regeneració amb arena, una solució amb elevat cost i amb una vida mitjana curta que es veurà agreujada amb l’ascens del nivell de la mar. Ja que la vida mitjana d’aquestes accions es veurà interferida amb els escenaris prevists per a mitjan de segle XXI.

 A mig termini es pot plantejar una recuperació dels sistemes dunars, fins i tot a platges urbanes. Això només es pot fer si existeix espai de reculat i suposa canviar la imatge de com ha de ser un paisatge de costa urbana: eliminar grans passejos de ciment i jardins per solucions més properes a la natura, com són les dunes... així es té un reservori d’arena menys vulnerable als temporals.

 A llarg termini (entre 60-100anys) i amb un escenari de canvi climàtic, no bastarà amb recular i/o eliminar passejos marítims, s’haurà de plantejar deixar lloc a la platja eliminant edificis de primera línia de costa.

Aquest procés necessita debat polític i social, i un elevat consens ciutadà per la importància econòmica i social de les mesures que s’adoptin i el pressupost elevat que s’haurà de dedicar a aquestes qüestions.

6. Les mesures d’adaptació que es consensuïn poden ser una OPORTUNITAT per millorar les zones costaneres de les nostres illes.