En el BOIB núm. 21, de 16 de febrer de 2023, s’ha publicat la modificació del Protocol de mobilitat administrativa. D’ençà que es va aprovar el 4 de febrer de 2015, aquesta és la segona modificació. La primera (20 d’abril de 2017) va ser per adaptar-lo a la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d’igualtat entre dones i homes. El 22 d’octubre de 2018, la Conferència Sectorial d’Administració Pública va aprovar l’Acord per afavorir la mobilitat interadministrativa de les empleades públiques víctimes de violència de gènere. D’altra banda, l’eix 4 del III Pla d’Igualtat entre dones i homes de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (serveis generals) per al període 2021-2024 proposa l’adopció de la mesura següent: «Revisió, millora i difusió del Protocol de mobilitat en els casos de violència de gènere». Finalment, la Llei orgànica 10/2022, de 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual, ha modificat, entre d’altres, el TREBEP, l’article 82 del qual passa a anomenar-se «Mobilitat per raó de violència de gènere, violència sexual i violència terrorista».

Per totes aquestes novetats normatives, la Comissió Tècnica de Seguiment del Pla d’Igualtat va iniciar les tasques de revisió del Protocol.

Les novetats principals d’aquesta darrera modificació són les següents:

  • S’ha modificat el títol del Protocol i s’hi ha inclòs el supòsit de víctimes de violència sexual.
  • S’hi ha afegit un apartat anomenat «Àmbit subjectiu» i s’ha previst, d’acord amb els principis de col·laboració i coordinació, l’àmbit d’aplicació del Protocol a les empleades d’altres administracions públiques.
  • S’ha creat l’apartat «Activació del Protocol». S’hi descriu on s’ha de presentar la sol·licitud i s’hi especifica que serà el Departament de Coordinació i Modernització el que informarà de les actuacions procedents i dels drets i les mesures de protecció disponibles.
  • S’ha creat l’apartat «Acreditació de la situació de violència de gènere», en el qual es concreten els distints documents que poden ser mitjans d’identificació d’aquesta violència.
  • S’ha creat l’apartat «Efectes de la mobilitat i durada», el qual preveu que el trasllat de localitat tindrà el caràcter de forçós. També estableix les indemnitzacions, l’ocupació del nou lloc amb caràcter provisional o definitiu, i el període fins al qual l’Administració pública de destinació mantindrà l’empleada pública en el lloc de treball.
  • S’ha creat l’apartat «Trasllats de curta durada i solució transitòria davant la inexistència de vacant», en el qual es preveu com actuar en els supòsits en què la interessada sol·liciti únicament un trasllat temporal de durada inferior a sis mesos, o quan no hi hagi vacant per poder resoldre el trasllat amb la immediatesa necessària.
  • S’ha creat l’apartat «Empleades públiques amb relació de serveis de caràcter no permanent». D’acord amb aquest nou apartat, l’Administració pública a la qual vagi destinada la interessada ha de formalitzar una nova relació de serveis d'igual caràcter que la que mantenia amb l’Administració d’origen.
  • S’ha creat l’apartat «Mesures de protecció durant el procediment d’actuació». En aquest nou apartat, s’hi preveuen les absències o els retards en el lloc de treball que siguin necessaris per mantenir la seguretat, la protecció i la integritat de la treballadora; la realització de teletreball; les mesures de flexibilitat horària; la reordenació del temps de feina; qualsevol altra mesura que s’estimi convenient.
  • S’ha creat l’apartat «Difusió i sensibilització», el qual té com a finalitat que les treballadores de l’Administració coneguin en tot moment l’existència del Protocol i tenguin la possibilitat de sol·licitar el trasllat tan aviat com es pugui.
  • Finalment, s’ha modificat el model de sol·licitud. Les dues novetats més importants són: s’ha modificat la informació referent a la documentació que s’ha d’adjuntar per acreditar la situació de violència de gènere; s’ha previst la possibilitat que la víctima autoritzi la Direcció General de Funció Pública perquè pugui sol·licitar a l’IBDONA l’acreditació de la situació de víctima de violència de gènere o de violència sexual.