‘Ja m’heu ficat dues espines, una en cada taló,
mirau quina estimació, que demanen pel sabó,
per decantar la brutor, de la roba de les nines.
Manacor, manacoret, una pedra preciada,
i aquí tens a mon pare i a la meva mare estimada’
*Aquesta glossa ens la cantava la nostra estimada padrina.