Per què un Marc Estratègic
d’Inversions de les Illes Balears?

Una nova mirada

Revisió de l’EIIB2030

El Govern de les Illes Balears ha dut a terme una anàlisi exhaustiva per avaluar la viabilitat de mantenir el Pla d’Inversions actual fins a la seva finalització.

Aquest procés ha inclòs una revisió sistemàtica de l’estat d’execució actual, la identificació d’objectius estratègics a llarg termini i la definició de les accions necessàries per assolir-los.

L’anàlisi s’ha centrat a identificar els elements clau que han d’orientar tant l’estratègia d’inversions actual com la futura.

Conclusions de l’anàlisi

L’anàlisi destaca la necessitat d’una metodologia que integri les fonts de finançament previstes i assigni projectes al Marc conforme s’executin. El MEIIB30 estableix un seguiment integral del cicle de vida mitjançant vuit fases.

1. 1. Plantejament de la inversió
2. 2. Avaluació ex ante
3. 3. Encaix al MEIIB30
4. 4. Selecció de l’actuació
5. 5. Assignació de finançament
6. 6. Seguiment de l’actuació
7. 7. Avaluació de resultats
8. 8. Avaluació ex post d’impacte

Etapa inicial: revisió de la documentació prèvia, anàlisi preliminar i proposta inicial d’estructura.

Etapa intermèdia: consulta participativa i anàlisi detallada sistematitzada.

Etapa final: redacció i revisió del document complet, integrant els resultats de les etapes anteriors.

Etapa inicial: anàlisi preliminar i proposta

En aquesta etapa inicial, s’ha analitzat el pla vigent des de 2021 (EIIB2030), avaluant fonts de finançament, execució de projectes i reptes futurs, concloent que no cobreix les necessitats de sostenibilitat social, econòmica i mediambiental de la regió. Tot aquest procés ha posat de manifest que l’EIIB2030 no cobreix totes les necessitats detectades per afrontar els reptes del territori i per això s’ha optat per desenvolupar un nou pla: el Marc Estratègic d’Inversions de les Illes Balears 2030 (MEIIB30).

Etapa intermèdia: desplegament i seguiment

Es defineixen línies d’actuació, criteris de selecció i mecanismes de finançament. Es fa un seguiment integral del cicle de vida dels projectes i s’ajusten objectius conforme als resultats parcials.

Etapa final: avaluació i tancament

Avaluació de resultats i impacte, lliçons apreses i recomanacions per al següent cicle d’inversió.

Anàlisi econòmica

L’economia balear destaca per la forta dependència del sector serveis, especialment del turisme, que representa prop del 45% del Producte Interior Brut (PIB) regional. Aquesta alta concentració d’activitats vinculades al turisme impacta i condiciona tot el desenvolupament econòmic. Per aquest motiu, encara que l’impacte de la pandèmia va ser particularment agut a les Illes Balears, amb una contracció del PIB del 22,8% el 2020, davant del 10,2% nacional, la gran capacitat del sector turístic va fer possible una recuperació econòmica posterior notablement ràpida.

Aquest predomini del sector serveis, que representa el 86,4% del Valor Afegit Brut (VAB) regional, en el qual destaquen activitats com el comerç, que aporta el 34,2% del VAB, les activitats immobiliàries (16,2%) i l’Administració pública (15,6%), en comparació amb el 77% en la tecnologia d’Espanya, posa en evidència la necessitat d’impulsar la innovació per diversificar l’economia i reduir-ne l’exposició a les fluctuacions del turisme.

El mercat laboral a les Illes Balears, condicionat per la concentració de llocs de treball al sector turístic, també ha experimentat una recuperació notable en l’afiliació laboral després de la pandèmia, superant els nivells de 2019. Tot i així, persisteixen reptes estructurals, com l’alta estacionalitat de l’ocupació i una volatilitat més gran en comparació amb la mitjana nacional. Un altre aspecte destacat van ser les arribades internacionals, que el 2023 van superar els nivells prepandèmics, amb una despesa per turista que va assolir els 1.116,8 euros de mitjana, destacant un turisme de més qualitat i valor afegit. Tot i això, l’estacionalitat i l’alta dependència de mercats específics, com Alemanya i el Regne Unit, continuen sent desafiaments estructurals que limiten el potencial de creixement sostenible del sector.

Pel que fa a la balança comercial cal subratllar que, tot i que ha mostrat una tendència positiva, les importacions han crescut significativament, cosa que reforça la dependència de les Illes Balears de productes externs. Un altre aspecte destacat de l’anàlisi és el mercat immobiliari, on els preus de l’habitatge han crescut significativament, amb un augment del 25% en els darrers quatre anys, superant àmpliament la mitjana nacional. L’alta demanda estrangera i la limitada oferta de sòl dificulta l’accés a l’habitatge per a la població local i genera tensions socials i econòmiques. De fet, l’esforç necessari per adquirir un habitatge a les Illes Balears és el més alt d’Espanya, amb 13,71 anys de renda mitjana.

Finalment, l’anàlisi de l’activitat emprenedora revela una notable capacitat de recuperació després de la crisi sanitària, especialment en termes de creació de noves empreses i dinamisme a l’autoocupació. Tot i això, l’alta concentració de microempreses i la limitada presència d’empreses d’alta tecnologia reflecteixen la necessitat d’enfortir l’ecosistema empresarial, fomentant la inversió en innovació i tecnologia. En resum, el diagnòstic econòmic de les Illes Balears destaca tant fortaleses com àrees de millora. La capacitat de recuperació després de la pandèmia, el dinamisme del sector turístic i els avanços en digitalització són aspectes positius que subratllen el potencial de la regió. No obstant això, l’alta dependència del turisme, l’escassa diversificació sectorial, els reptes al mercat laboral i les tensions al mercat immobiliari reflecteixen la necessitat d’implementar polítiques integrades que promoguin un desenvolupament econòmic més equilibrat i sostenible.

Anàlisi ambiental

El canvi climàtic és un eix transversal que condiciona les polítiques ambientals i econòmiques de les Illes Balears. Les tendències climàtiques projecten un escenari complex per a les properes dècades, amb onades de calor previstes més freqüents, nits càlides persistents i un impacte directe en sectors com l’agricultura i el turisme. La transició energètica es presenta com a àrea clau per enfrontar el canvi climàtic i reduir la dependència de fonts no renovables. Tot i que la generació d’energia renovable ha augmentat en els darrers anys i ha arribat a l’11,5% de la producció elèctrica el 2023, aquest percentatge continua sent significativament inferior a la mitjana nacional, que supera el 50%.

En termes d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEI), les Illes Balears han mostrat una tendència adequada en els darrers anys. Tot i això, els sectors més emissors, com la generació d’energia, el transport i la indústria, presenten encara desafiaments significatius. La mobilitat i el transport representen un altre desafiament crític en l’àmbit ambiental, contribuint de manera significativa a les emissions de CO² a les Illes Balears. El parc vehicular mostra un creixement continu impulsat en gran part pel turisme i l’augment de la població flotant. És vital la transició cap a un model més sostenible i eficient.

La gestió hídrica és un dels temes més crítics per a les Illes Balears degut a la vulnerabilitat a la sequera. Tot i que l’ús d’aigua dessalada ha augmentat i ha representat una alternativa sostenible a llarg termini, aquest recurs comporta alts costos energètics i mediambientals. El 2022, l’aigua subterrània encara representava el 62,4% del subministrament total, cosa que reflecteix una dependència significativa d’una font que està cada cop més amençada pel canvi climàtic i la intrusió salina.

La generació i gestió de residus a les Illes Balears, tot i que també ha experimentat avanços significatius, cal subratllar que la generació de residus al territori continua sent més alta que la mitjana nacional, cosa que posa de manifest la necessitat d’intensificar els esforços en reducció, reutilització i reciclatge. La conservació d’espais naturals i la protecció de la biodiversitat són pilars fonamentals per a la sostenibilitat de les Illes Balears. Encara que la protecció de la superfície terrestre arriba al 17,15% del total, tan sols un 2,38% del mar balear està sota protecció.

En conclusió, el diagnòstic ambiental de les Illes Balears posa de manifest avanços importants en matèria d’energies renovables, la gestió de residus i la reducció d’emissions, cosa que reflecteix un compromís creixent amb la sostenibilitat. Tot i això, l’alta dependència de combustibles fòssils, els reptes en la gestió hídrica i les limitacions en la protecció d’ecosistemes subratllen la necessitat d’accelerar les accions i les inversions en sostenibilitat.

Anàlisi social

Les Illes Balears presenten un perfil demogràfic dinàmic, amb un creixement populacional constant. Entre el 2019 i el 2023, la població de la regió va créixer un 4,49%, duplicant la mitjana nacional, cosa que ha elevat la proporció de població estrangera al 26,42%, significativament per sobre de la mitjana espanyola del 17,06%. Aquest dinamisme demogràfic ofereix oportunitats per diversificar l’economia i enriquir la cultura local, però també planteja desafiaments en termes de demanda de serveis públics, cohesió social i accés a l’habitatge.

L’envelliment de la població de les Illes Balears és un altre fenòmen rellevant. Tot i que les Illes Balears tenen una població relativament jove, la taxa de natalitat en declívi i una esperança de vida alta posen de manifest una transició demogràfica que, sens dubte, requerirà ajustaments en les polítiques d’atenció a la dependència i planificació de serveis per a la tercera edat.

El mercat de l’habitatge és un dels aspectes més crítics del diagnòstic social, ja que l’elevada demanda estrangera i l’ús d’habitatges com a allotjaments turístics encara ha limitat més la disponibilitat d’habitatge per als residents. Entre el 2019 i el 2023, els preus de l’habitatge van augmentar un 25,15%. L’esforç necessari per adquirir un habitatge arriba als 13,71 anys de renda mitjana, el més alt d’Espanya, i posa de manifest la urgència d’adoptar polítiques que garanteixin un accés equitatiu a l’habitatge.

L’anàlisi laboral destaca tant les fortaleses com els reptes persistents. La taxa d’atur es troba a nivells inferiors a la mitjana nacional i arriba al 10,42% el 2023. No obstant això, la desocupació juvenil i l’alta estacionalitat del mercat laboral continuen sent problemes estructurals de millora. Els col·lectius vulnerables representen un altre focus important de l’anàlisi social i la fragilitat econòmica d’una part significativa de la població. El percentatge de la població en risc de pobresa ha augmentat al 15,3% el 2023 i un 32,3% de les llars reconeix “certa dificultat” per arribar a final de mes, continuant per sobre de la mitjana espanyola.

Pel que fa als serveis públics, la pressió assistencial en sanitat i educació destaca com un dels reptes més grans per a les Illes Balears. A sanitat, l’escassetat de personal mèdic i la insuficiència de llits hospitalaris afecten directament la qualitat dels serveis. Pel que fa a la salut mental, les Illes presenten una taxa alta de trastorns mentals, amb un 23,75% de prevalència el 2022, que continua estant 6,5 punts percentuals per sobre de la mitjana espanyola, cosa que reflecteix la necessitat de reforçar els serveis de salut mental. Quant a l’educació, cal subratllar que el 37,7% de la població de 25 a 64 anys té un nivell educatiu corresponent a la primera etapa d’educació secundària o inferior.

En conclusió, el diagnòstic social de les Illes Balears ressalta tant els avanços aconseguits com les desigualtats persistents que limiten la cohesió social i la qualitat de vida. Les oportunitats que ofereix el seu dinamisme demogràfic s’han de complementar amb polítiques que tractin les barreres estructurals en habitatge, ocupació i educació. A més, l’enfortiment dels serveis públics serà essencial per garantir un desenvolupament equilibrat i sostenible.